Javier Krahe, cantautor i monologuista

Els meus 3€ més ben invertits en molt de temps, i és que, com de costum, Javier Krahe no va deixar indiferent a cap dels assistents al seu concert intimista, divendres passat dia 28 a Valldoreix.
Per aquest mòdic preu, el cantautor de 64 anys, que ha compartit escenari amb el mateix Sabina, va oferir quasi dues hores de concert. Un concert petit però enorme al mateix temps. El públic va riure, tant amb les cançons com amb les paraules que deixava anar entre tema i tema. Donava la sensació que, a més de cantant, Krahe era monologuista.
Les seves històries, quasi totes inventades com diu ell, van arrencar riallades a tothom qui s’havia acostat al Casal de Cultura de Valldoreix aquella nit. El seu repertori sarcàstic inclou cançons amb aire de protesta com “La costa suiza”, altres de desamor com “Como un gilipollas” i, fins i tot, alguna que explica el clàssic grec de l’Odissea.
Tot i que l’edat i, perquè no dir-ho, la mala vida ja comença a fer estralls en Javier Krahe i en l’actuació va necessitar cançons lentes després de temes més moguts i, en alguna ocasió li va marxar la lletra del cap, els seus fans li van perdonar tot.
Quan ja ens acostàvem a mitjanit i portàvem més d’hora i mitja de concert, el cantautor va anunciar l’última cançó, que no podia ser altra que “Gracias canción”. Qualsevol que no hagués sentit el títol hagués dit que es tractava d’una cançó d’amor. Però els assistents no el van deixar marxar tant fàcilment i, després que abandonés l’escenari, van seguir aplaudint i xiulant fins que hi va tornar a pujar, per tocar dos temes més.
En acabar definitivament el concert, tots, inclòs l’artista, vam anar al bar del Casal de Cultura a prendre unes cerveses mentre comentàvem la jugada.
Després de tot això no em queda dubte que Javier Krahe és de professió cantant, procura ser un vividor i es declara vago amb raó, i, tampoc dubto que hi hagi crítics que diguin que hauria de ser considerat patrimoni nacional.