Hey ho! Lets go! I amb aquestes quatre paraules, van saltar a la fama el novembre de 1975 als Estats Units. Tommy Ramone, bateria del grup, la va ben encertar composant aquesta cançó de títol impronunciable, Blitzkrieg Bop, que va esdevenir el primer single de
l seu primer àlbum, Ramones. Va trigar un any en convertir-se en èxit a Europa, però un cop ho va aconseguir, el seu ascens va ser imparable.
Punk rock “guitarrero” del barri de Queens de Nova York, simple, minimalista i repetitiu seria la definició de l’estil de The Ramones, que van cimentar les bases d’aquest gènere pioner. Contrari al rock progressiu tan característic dels 70, el seu so era ràpid i directe, influenciat pel rockabilly dels anys 50, les bandes de noies dels 60, el garage proto punk, el glam del carrer, el power-pop i el glitter rock.
El grup, en un principi, estava format per John Cummings (Johnny Ramone) a la guitarra; Jeffry Hyman (Joey Ramone) a la bateria; Douglas Glenn Colvin (Dee Dee Ramone) al baix i eventualment veu, i algun cantant ocasional. Però Dee Dee no se sentia còmode cantant i tocant a la vegada així que, després d’uns quants assaigs al garatge, van decidir canviar. En Joey va passar a ser cantant i el va substituir a la bateria el que fins llavors havia estat el manager del grup, Thomas Erdélyi (Tommy Ramone). Més endavant es van anar incorporant més membres que també van adquirir el cognom Ramone.
Ramones és un disc de rebel·lió juvenil, amb un single potent que mai va arribar a imposar-se en les llistes de vendes però que va esdevenir un tema referència de la banda i, el seu inici, un crit de guerra per a molts. Amb el temps, aquest àlbum s’ha convertit en un mite i ha estat un dels més influents del moviment punk i del rock en general. Tot això ha estat reconegut per la revista Rolling Stone, que el va situar en la posició 33 de la seva llista dels 500 millors discs de tots els temps.
l seu primer àlbum, Ramones. Va trigar un any en convertir-se en èxit a Europa, però un cop ho va aconseguir, el seu ascens va ser imparable.Punk rock “guitarrero” del barri de Queens de Nova York, simple, minimalista i repetitiu seria la definició de l’estil de The Ramones, que van cimentar les bases d’aquest gènere pioner. Contrari al rock progressiu tan característic dels 70, el seu so era ràpid i directe, influenciat pel rockabilly dels anys 50, les bandes de noies dels 60, el garage proto punk, el glam del carrer, el power-pop i el glitter rock.
El grup, en un principi, estava format per John Cummings (Johnny Ramone) a la guitarra; Jeffry Hyman (Joey Ramone) a la bateria; Douglas Glenn Colvin (Dee Dee Ramone) al baix i eventualment veu, i algun cantant ocasional. Però Dee Dee no se sentia còmode cantant i tocant a la vegada així que, després d’uns quants assaigs al garatge, van decidir canviar. En Joey va passar a ser cantant i el va substituir a la bateria el que fins llavors havia estat el manager del grup, Thomas Erdélyi (Tommy Ramone). Més endavant es van anar incorporant més membres que també van adquirir el cognom Ramone.
Ramones és un disc de rebel·lió juvenil, amb un single potent que mai va arribar a imposar-se en les llistes de vendes però que va esdevenir un tema referència de la banda i, el seu inici, un crit de guerra per a molts. Amb el temps, aquest àlbum s’ha convertit en un mite i ha estat un dels més influents del moviment punk i del rock en general. Tot això ha estat reconegut per la revista Rolling Stone, que el va situar en la posició 33 de la seva llista dels 500 millors discs de tots els temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada