Jornades de periodisme cultural

És curiós com en poques hores vaig poder saber més sobre el nou periodisme, Truman Capote i Thomas Wolf; vaig descobrir, a grans trets, la història del jazz; i, fins i tot, vaig conèixer una artista underground americana que m'ha ajudat a trobar la meva veu.

Les Jornades de Periodisme Cultural i Humanitats d'aquest any han donat de sí. Començant amb la conferència sobre nou periodisme i l'actualitat de la no ficció en la qual vam poder escoltar les opinions sobre el tema de l'escriptor Juan Gabriel Vásquez, l'editor Gerardo Marín (d'Alfaguara) i l'escriptor i periodista Gabi Martínez. El primer, Vásquez, va destacar la feina de Capote i la seva obra A sangre fría, la novel·la mare de la no ficció segons ell. Marín, per part seva, va voler donar importància a Wolf i, sobretot, destacar la vigència de l'estil del nou periodisme. Martínez, finalment, va remarcar l'autocensura que van patir i pateixen molts escriptors i periodistes i, abans d'acabar, va destacar el paper i l'obra de Foster Wallace.
La veritat, una taula rodona interessant per a un estudiant de periodisme com jo, no sé si els alumnes d'humanitats allà presents i estaran d'acord.

Eduardo Hojman, crític de jazz i editor, va acompanyar-nos a fer una volta per la història de la música jazz i ens va mostrar, mitjançant audicions musicals, alguns temes del músics més importants. Per a qui li agrada la música, és interessant veure les diferències entre el swing, el blues, el jazz i els estils varis que en formen part. És cert, però, que al cap d'una mica més d'una hora es feia difícil i, perquè no dir-ho, pesat, diferienciar entre hard-jazz, jazz-rock i be-bop.

La nota més alternativa la va donar Lydia lunch, cantant i artista de Nova York. Amb un discurs moralista i pujat de to va aconseguir que una hora passés en el que semblaven 20 minuts. I és que podies estar més o menys d'acord amb el que deia, et podia agradar més o menys el que mostrava, però una persona tan viva i amb la sang tan calenta, transmet una energia i unes ganes de fer coses que són d'admirar.